Aristòtil, Metafísica I 3, 983b 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

EL MITE DEL CARRO ALAT

Imatge
El mite del carro alat consisteix en la comparació de l'ànima humana amb un carro alat. Aquest mite l'utilitza Plató per explicar l'ànima d'una manera més fàcil i comprensible. El carro està constituït per tres integrants. En primer lloc trobem el cavall negre, el qual simbolitza la part concupiscible de l'ànima, aquella que vetlla pels seus interessos, les seves necessitats i els seus desitjos, i es deixa portar per la passió. D'altra banda, el cavall blanc simbolitza la part irascible de l'ànima, aquella part que controla les passions nobles i dona valentía i coratge per defensar el que creu o estima. Finalment, trobem l'home (auriga), que representa la part racional de l'ànima, la qual s'encarrega del pensament reflexiu, de controlar la resta de parts de l'ànima per tal que sobrevisqui. L'ànima, simbolitzada en el carro alat, viu i es mou en el món de les idees; aquest és el seu lloc i casa seva. Si...
Més informació

EXAMEN DE HISTORIA DE LA FILOSOFIA JUNY 2015

Imatge
OPCIÓ A Ara acabem la investigació que hem començat en la creença que si provàvem de veure la justícia en qualsevol cosa més gran que la tingui en si, aleshores veurem més fàcilment què és en un individu concret. I aquesta cosa més gran ens semblà que era la ciutat, i vet aquí que l’hem edificada amb la màxima excel·lència possible, perquè sabem bé que la justícia es troba en una ciutat bona.  Doncs, el que allà hem vist, traslladem-ho a l’individu. [...] —Ara bé —vaig fer—, quan d’una cosa en prediquem que és el mateix que una altra, tant se  val que sigui més gran o més petita, entenem que li és semblant o que li és dissemblant en allò en  què tal cosa es predica? —Semblant —va dir ell.  —Doncs l’home just no diferirà en res de la ciutat justa en allò que és la forma essencial de la  justícia, sinó que li serà igual. —Igual —va dir ell.  —I tanmateix la ciutat ens sembla certament justa perquè dins d’aquesta hi havia tres llinatges...
Més informació

EL MITE DE LA CAVERNA

Imatge
El mite de la caverna es troba a l'inici del llibre VII de la República. Plató ens narra la situació d'uns personatges lligats, tancats en una cova i obligats a mirar constantment a una paret del fons on només es projecten ombres d'objectes i de persones il·luminades per un petit foc. Els presoners de la cova tenen una visió incorrecta de la realitat i confonen el món de les ombres amb el de la realitat.  Un dia un d'aquests presoners s'allibera i aconsegueix sortir de la caverna. A través d'un procés gradual i dolorós aprèn a distingir entre les ombres i els objectes que les provoquen. Al sortir fora de la cova, el presoner contempla que fora hi ha un altre mon més ple i dominat per la llum del Sol. Amb aquest mite Plató ens explica el procés de dialèctica ascendent en el coneixement fins a arribar a la idea del Bé (la llum del Sol) i el pas des del món sensible ple d'errades (món de la caverna) al món intel·ligible, món de la perfecció (món exterior)....
Més informació