EL MITE DEL CARRO ALAT

El mite del carro alat consisteix en la comparació de l'ànima humana amb un carro alat. Aquest mite l'utilitza Plató per explicar l'ànima d'una manera més fàcil i comprensible. El carro està constituït per tres integrants. En primer lloc trobem el cavall negre, el qual simbolitza la part concupiscible de l'ànima, aquella que vetlla pels seus interessos, les seves necessitats i els seus desitjos, i es deixa portar per la passió. D'altra banda, el cavall blanc simbolitza la part irascible de l'ànima, aquella part que controla les passions nobles i dona valentía i coratge per defensar el que creu o estima. Finalment, trobem l'home (auriga), que representa la part racional de l'ànima, la qual s'encarrega del pensament reflexiu, de controlar la resta de parts de l'ànima per tal que sobrevisqui.

L'ànima, simbolitzada en el carro alat, viu i es mou en el món de les idees; aquest és el seu lloc i casa seva. Si l'auriga controla la parella de cavalls, li serà possible, gràcies al poder propi de les ales, d'enlairar-se ben amunt i gaudir de la contemplació de les idees. Ara bé, si, altra-ment, els cavalls se li revolten i no sap enlairar-los, ho tindrà tan difícil per contemplar les i-dees com inepte sigui en la conducció.

Quan hi ha una falta de domini de la parella de cavalls fa que es perdi l'equilibri i l'ànima, conseqüentment, perd les ales i cau al món material, al món sensible. Allà, s'agafa a una cosa sòlida, en un cos. Aquesta ànima caiguda, sense ales i empresonada en un cos terrestre, es troba estranya i fora del seu element. Plató, remarca en l'explicació del mite del carro alat, l'amnèsia de l'ànima de les idees del món intel·ligible a causa del cop patit al caure al món sensible. A vegades, l'ànima pot recordar i recuperar coneixements que tenia en el món de les idees i per tant el cos és la connexió dels dos mons paral·lels, el món sensible i el món intel·ligible.