TEXTOS DE PLATÓ

Text 1
- Opines, segons dius, que hi ha unes i​dees que donen nom a les coses que participen d'elles, com ara són semblants les coses que participen de la semblança, grans les que participen de la grandària, belles i justes les que participen de la bellesa i de la justícia?
- Exactament, digué Sòcrates.
- Aleshores, de què participa cada cosa, de tota la idea, o bé d'una part? no hi pot haver, a més d'aquestes, alguna altra mena de​participació​?
- Ja em diràs!, respongué.
- Així, què opines? En totes i cadascuna de les coses hi ha la idea tota sencera, encara que aquesta és única, o què?
- Quin impediment hi ha, Parmènides? digué Sòcrates
- Així doncs, encara que és única i la mateixa, al mateix temps es trobarà tota sencera en moltes ​coses individuals,​i d'aquesta manera pot trobar-se separada d'ella mateixa.
- No, digué, és, si de cas, com ara el dia, que encara que és l'únic i el mateix, a la vegada és en molts llocs, i no està pas, ni de bon tros, separat d'ell mateix: doncs igualment cadascuna de les idees, tot i que és única, pot estar ella mateixa en totes les coses.

Plató,​Parmènides,​130 e -131 b

En aquest text apareix un diàleg entre Parmènides i Sócrates, on parlen sobre que són les idees i com participen entre elles. En aquesta conversa es marca la diferència entre el món sensible i el món intel·ligible. Sòcrates defensa la postura de l'existència de la veritat absoluta i de la participació de les coses del món sensible amb les idees del món intel·ligible. Parmènides qüestiona l'afirmació de Sòcrates, ja que no està d'acord amb el pensament de Sòcrates que les coses participen de la idea total, no d'una part d'ella. Parmènides ho justifica a través de l'argument que la idea és única. Sòcrates respon a Parmènides contemplant la possibilitat que una idea pot estar en totes les coses a través d'un exemple.

Sòcrates pretén que Parmènides entengui el concepte "idea" i les seves característiques. Segons el text, Sòcrates defineix que hi ha unes idees que donen nom a les coses que participen d'elles i, a partir d'aquesta frase s'inicia el diàleg. 

Participació: coses que participen en diferents graus de les idees, és a dir, indica que les coses per elles mateixes participen de les idees.

Coses individuals: aquells objectes que pertanyen al món sensible i venen determinats per les idees del món intel·ligible.

Text 2
-Vaig a explicar-vos-ho. Els filòsofs, en veure que la seva ànima està veritablement lligada i enganxada al cos, i forçada a considerar els objectes per mitjà del cos, com a través d'una presó fosca, i no per si mateixa, coneixen perfectament que la força d'aquest llaç corporal consisteix en les passions, que fan que l'ànima mateixa encadenada contribueixi a prémer la lligadura. Coneixen també que la filosofia, en apoderar-se de l'ànima en aquest estat, la consola dolçament i intenta deslligar-la, fent veure que els ulls del cos pateixen nombroses il·lusions, el mateix que les orelles i que tots els altres sentits; i l'adverteix que no ha de fer d'ells altre ús que aquell a què obliga la necessitat, i la aconsella que es tanqui i es reculli en si mateixa, que no cregui en un altre testimoni que en el seu propi, després d'haver examinat dins de si mateixa el que cada cosa és en la seva ​essència; ... Ara bé, el que ella examina pels sentits és ​sensible i visible, i el que veu per si mateixa és invisible i i​ntel·ligible.​L'ànima del veritable filòsof, persuadida que no s'ha d'oposar a la seva llibertat, renúncia, tant com li és possible, als plaers, als desitjos, a les tristeses, als temors, perquè sap que, després dels grans plaers, dels grans temors, de les extremes tristeses i dels extrems desitjos, no només experimenta els mals sensibles, que tothom coneix, com ara les malalties o la pèrdua de béns, sinó el més gran i íntim de tots els mals...

Plató, ​Fedó, 60

Aquest text tracta de la dualitat entre ànima i cos. L'ànima, on prèviament es trobava al món de les idees, cau al món sensible i s'aferra a un cos per a sobreviure, doncs queda empresonada en ell. El cos pateix il·lusions ja que es guia pels sentits i no per la raó. Això fa que l'ànima no tingui coneixement racional, només té petits records d'ella. La funció dels filòsofs és deslligar-la del cos.

Essència: allò per què una cosa és el que és.

Sensible: allò que es pot percebre pels sentits.

Intel·ligible: allò que es pot accedir a través de la raó.