EXAMEN DE HISTORIA DE LA FILOSOFIA JUNY 2015

OPCIÓ A

Ara acabem la investigació que hem començat en la creença que si provàvem de veure la justícia en qualsevol cosa més gran que la tingui en si, aleshores veurem més fàcilment què és en un individu concret. I aquesta cosa més gran ens semblà que era la ciutat, i vet aquí que l’hem edificada amb la màxima excel·lència possible, perquè sabem bé que la justícia es troba en una ciutat bona. 

Doncs, el que allà hem vist, traslladem-ho a l’individu. [...]

—Ara bé —vaig fer—, quan d’una cosa en prediquem que és el mateix que una altra, tant se 

val que sigui més gran o més petita, entenem que li és semblant o que li és dissemblant en allò en 

què tal cosa es predica?

—Semblant —va dir ell. 

—Doncs l’home just no diferirà en res de la ciutat justa en allò que és la forma essencial de la 

justícia, sinó que li serà igual.

—Igual —va dir ell. 

—I tanmateix la ciutat ens sembla certament justa perquè dins d’aquesta hi havia tres llinatges 

de naturaleses que feien cadascuna la seva comesa: i ens semblà temperada, coratjosa i prudent per 

altres determinades condicions i qualitats d’aquests mateixos llinatges.

—És veritat —va dir. 

—Doncs, bon amic, considerarem que l’individu que tingui aquests mateixos elements a la 

seva ànima es mereixerà amb raó els mateixos qualificatius que la ciutat quan aquests elements 

tinguin les mateixes condicions que les d’aquella.

—És totalment indiscutible —va dir.

Plató.  La República, llibre iv

1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. 

[2 punts]

La idea principal que es tracta en aquest fragment és el concepte de justícia i la relació d'aquesta amb la ciutat. Esmenta que la justícia s'ha de buscar en la ciutat, d'aquesta manera se sabrà què és la justícia en l'individu. A continuació, se centra en la ciutat justa, és a dir, quin és el factor que permet que es consideri justa. En definitiva, un individu és just si es dedica allò que li pertoca i aquest fet és el que també comporta una ciutat justa. Depenent de les qualitats d'un individu s'adequaran per una tasca o per un altre que els pertoca per justícia.

2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots següents: 

[1 punt]

Llinatges: diferents grups socials que conformen la ciutat.

Temperada: qualitat que permet controlar les passions.

3. Expliqueu el sentit i la justificació, segons Plató, de la frase següent del text: «l’home just no diferirà en res de la ciutat justa en allò que és la forma essencial de la justícia, sinó que li serà igual». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

[3 punts]

 Aquesta frase va relacionada amb les característiques i el coneixement dels tres tipus de classe social.

En primer lloc hi ha els artesans, referent a la classe social dels productors que produeixen els béns. Es caracteritzen perquè poden tenir família, ja que són una contribució a la producció. Però aquesta classe social no pot accedir als nivells més alts de la societat. Van relacionats directament amb l'ànima concupiscible.

En segon lloc, hi ha els guardians, els defensors de l'Estat, per tant, no poden tenir família o han d'estar desvinculats d'ella, ja que han de dedicar-se al 100% a vetllar per la ciutat. Es relacionen amb l'ànima irascible.

Finalment, destaquen els reis filòsofs, els quals tenen un nivell molt alt de coneixements i poden accedir al govern pel seu nivell ètic i de coneixement. Aquesta classe social, tampoc pot tenir família, ja que no pot governar a favor d'uns quants, l'objectiu és la justícia. Es relacionen amb l'ànima racional.

Segons Plató els diferents grups socials que formen la ciutat no han d'aspirar a canviar de classe per obtenir alguna cosa millor; sinó que s'han de conformar amb allò que la seva pròpia classe social els ofereix.

4. Compareu la concepció de Plató sobre el paper de la raó en el coneixement amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. 

[2 punts]

Plató diu que el coneixement absolut de la realitat, de les Idees, s’ha d’adquirir a partir de la raó, sense deixar-nos portar per les passions ni els sentits, perquè els sentits només permeten arribar al coneixement dels cossos (que no és la realitat en sí, no són perfectes).Heràclit, en canvi, afirma que l’adquisició del coneixement s’ha de fer a  través dels sentits, que són totalment necessaris per veure, explicar i entendre els canvis que tenen lloc a les coses. Això és perquè, per Heràclit, les coses canvien constantment.

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «És més important que una societat garanteixi la seguretat i els béns materials que calen per a sobreviure a cadascun dels seus membres, que no pas que els garanteixi la llibertat.» Responeu d’una manera raonada.

[2 punts]

Estic d'acord amb l'afirmació perquè que la societat garanteixi la seguretat i els béns materials que calen per a sobreviure a cadascun dels seus membres és més important a que garanteixi la llibertat segons el meu punt de vista. De res serveix ser lliure si estàs mort, així que millor sobreviure sense ser lliure. A part, d'acord amb Plató crec que la total llibertat dels individus podria comportar problemes socials, ja que no s'hauria de respondre a lleis ni drets per la proposta que et garanteix fer el que vulguis.