COMENTARI DEL SEGUENT TEXT D'ARISTÒTIL

1) Comentari del següent text d’Aristòtil.

La vida feliç és la que és conforme a la virtut, vida d’esforç seriós, i no de joc. I declarem millors les coses serioses que les que mouen a rialla i estan relacionades amb el joc, i més seriosa l’activitat de la part millor de l’home i del millor home, i la del millor és sempre la més excel·lent i la més feliç. [...]

Si la felicitat és una activitat conforme a la virtut, és raonable que sigui conforme a la virtut més excel·lent, i aquesta serà la virtut del millor que hi ha en l’home. Sigui, doncs, l’enteniment o sigui alguna altra cosa el que per natura sembla manar i dirigir i posseir intel·lecció de les coses belles i divines, sent diví això mateix o el més diví que hi ha en nosaltres, la seva activitat d’acord amb la virtut que li és pròpia és la felicitat perfecta. Que és una activitat contemplativa, ja ho hem dit.

Això sembla estar d’acord amb el que abans vam dir i amb la veritat. En efecte, aquesta activitat és la més excel·lent (perquè també ho és l’enteniment entre tot el que hi ha en nosaltres, i entre les coses cognoscibles, les que són objecte de l’enteniment); a més a més, és la més contínua, perquè podem contemplar contínuament més que fer qualsevol altra cosa. I pensem que el plaer ha de trobar-se barrejat en la felicitat, i l’activitat que es refereix a la saviesa és, de comú acord, la més agradable de les activitats conforme a la virtut; es considera, almenys, que la filosofia compren plaers admirables per la seva puresa i per la seva fermesa, i és lògic que l’existència d'aquells què saben sigui més agradable que la d'aquells què busquen. [...]

El que és propi de cadascú per natura és també el més excel·lent i el més agradable per a cadascú; per a l’home ho serà, per tant, la vida conforme a la ment, ja que això és primàriament l’home. Aquesta vida serà també, per consegüent, la més feliç.

Ètica a Nicòmac​, l.10, 7, 1095a (Centre d’Estudis Constitucionals, Madrid 1985, p. 166-167).

Idees principals del text.

En aquest text expressa principalment que el fi de l'home és la felicitat. Aquesta felicitat s'haurà d'aconseguir mitjançant la virtut, que és el terme mig entre el defecte i l'excés, és allò que marca la temprança i la moderació. També tracta la idea del concepte de "voluntat": donant per fet que el fi últim de la vida humana és la felicitat i que aquesta s'ha d'assolir mitjançant el bé., no direm que amb tansols conèixer-lo, serem capaços de fer-lo, sinó que, el factor principal per dirigir les nostres accions cap al bé o el mal és la voluntat. També fa referència al concepte de "vida contemplativa”.

Què vol dir Aristòtil en el text quan parla de vida contemplativa ?

Es refereix a una vida de felicitat perfecta, estat al qual s’arriba mitjançant l’activitat més pròpiament humana, l’enteniment, la raó. A més a més, li dona un caràcter de continuïtat, ja que podem aprendre cada dia, podem fer aquesta activitat de la saviesa més que qualsevol altre cosa a la vida.

A què es refereix Aristòtil en el text amb el concepte de “saviesa”?

Per Aristòtil la saviesa s'entén com aquella virtut intel·lectual que, sent ciència i intel·lecte, és coneixedora dels principis i les causes de les coses que han de ser útils per a un mateix. És així com definiria el concepte de savi. Com aquell que ho sap tot en la mesura del possible, aquell que posseeix en grau màxim la ciència de l'universal; Aristòtil ens il·lustra sobre la forma en què hem d'interpretar la prudència i la saviesa, dient que ambdues són coses diferents però que es complementen l'una amb l’altra.

Quin concepte d'home es deriva d'aquest text?

D'aquest text se'n deriva el concepte d'home següent: home excel.lent i que ha aconseguit la felicitat , és a dir, definició de l'home savi. Aquell que ha assolit tots els graus del coneixement i que a més a ,se sap posar-los a la pràctica.