Entrades

ESCOLES HEL·LENÍTIQUES

Imatge
2) Lectura dels següents textos i redactar un comentari que respongui a les següents preguntes. Amb la mort d’Alexandre s’inicià un llarg període de guerres entre els seus generals, els diàdocs (‘successors’), que es reparteixen l’Imperi. Va acabar una època centrada en la ciutat-estat (la polis) i en va començar una altra d’imperial, o hel·lenística, en què els grecs deixen de ser ciutadans lliures que s’autogovernen i esdevenen súbdits, regits per administradors o per generals, sovint mercenaris. El poder pertany ara a les noves dinasties militars que es formen a Egipte, Síria, Macedònia i Pèrgam. Això provoca un canvi cultural i moral impressionant que es pot explicar com a naixement de l’individualisme. L’any 324 a.C., Alexandre va ordenar que deu mil soldats i oficials macedònics es casessin amb dones perses: amb això acabava el prejudici racial de la puresa de la sang grega i es volia simbolitzar l’aparició d’una nova era política. La construcció d’una nova capital imp...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

COMENTARI DEL SEGUENT TEXT D'ARISTÒTIL

1) Comentari del següent text d’Aristòtil. La vida feliç és la que és conforme a la virtut, vida d’esforç seriós, i no de joc. I declarem millors les coses serioses que les que mouen a rialla i estan relacionades amb el joc, i més seriosa l’activitat de la part millor de l’home i del millor home, i la del millor és sempre la més excel·lent i la més feliç. [...] Si la felicitat és una activitat conforme a la virtut, és raonable que sigui conforme a la virtut més excel·lent, i aquesta serà la virtut del millor que hi ha en l’home. Sigui, doncs, l’enteniment o sigui alguna altra cosa el que per natura sembla manar i dirigir i posseir intel·lecció de les coses belles i divines, sent diví això mateix o el més diví que hi ha en nosaltres, la seva activitat d’acord amb la virtut que li és pròpia és la felicitat perfecta. Que és una activitat contemplativa, ja ho hem dit. Això sembla estar d’acord amb el que abans vam dir i amb la veritat. En efecte, aquesta activitat és la més excel·l...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

EXAMEN DE HISTORIA DE LA FILOSOFIA JUNY 2015

Imatge
OPCIÓ A Ara acabem la investigació que hem començat en la creença que si provàvem de veure la justícia en qualsevol cosa més gran que la tingui en si, aleshores veurem més fàcilment què és en un individu concret. I aquesta cosa més gran ens semblà que era la ciutat, i vet aquí que l’hem edificada amb la màxima excel·lència possible, perquè sabem bé que la justícia es troba en una ciutat bona.  Doncs, el que allà hem vist, traslladem-ho a l’individu. [...] —Ara bé —vaig fer—, quan d’una cosa en prediquem que és el mateix que una altra, tant se  val que sigui més gran o més petita, entenem que li és semblant o que li és dissemblant en allò en  què tal cosa es predica? —Semblant —va dir ell.  —Doncs l’home just no diferirà en res de la ciutat justa en allò que és la forma essencial de la  justícia, sinó que li serà igual. —Igual —va dir ell.  —I tanmateix la ciutat ens sembla certament justa perquè dins d’aquesta hi havia tres llinatges...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

EL MITE DE LA CAVERNA

Imatge
El mite de la caverna es troba a l'inici del llibre VII de la República. Plató ens narra la situació d'uns personatges lligats, tancats en una cova i obligats a mirar constantment a una paret del fons on només es projecten ombres d'objectes i de persones il·luminades per un petit foc. Els presoners de la cova tenen una visió incorrecta de la realitat i confonen el món de les ombres amb el de la realitat.  Un dia un d'aquests presoners s'allibera i aconsegueix sortir de la caverna. A través d'un procés gradual i dolorós aprèn a distingir entre les ombres i els objectes que les provoquen. Al sortir fora de la cova, el presoner contempla que fora hi ha un altre mon més ple i dominat per la llum del Sol. Amb aquest mite Plató ens explica el procés de dialèctica ascendent en el coneixement fins a arribar a la idea del Bé (la llum del Sol) i el pas des del món sensible ple d'errades (món de la caverna) al món intel·ligible, món de la perfecció (món exterior)....
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

TEXTOS DE PLATÓ

Imatge
Text 1 - Opines, segons dius, que hi ha unes i ​ dees que donen nom a les coses que participen d'elles, com ara són semblants les coses que participen de la semblança, grans les que participen de la grandària, belles i justes les que participen de la bellesa i de la justícia? - Exactament, digué Sòcrates. - Aleshores, de què participa cada cosa, de tota la idea, o bé d'una part? no hi pot haver, a més d'aquestes, alguna altra mena de ​ participació ​ ? - Ja em diràs!, respongué. - Així, què opines? En totes i cadascuna de les coses hi ha la idea tota sencera, encara que aquesta és única, o què? - Quin impediment hi ha, Parmènides? digué Sòcrates - Així doncs, encara que és única i la mateixa, al mateix temps es trobarà tota sencera en moltes  ​ coses individuals, ​ i d'aquesta manera pot trobar-se separada d'ella mateixa. - No, digué, és, si de cas, com ara el dia, que encara que és l'únic i el mateix, a la vegada és en molts llocs, i no està pas, ni de bon...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

EL MITE DEL CARRO ALAT

Imatge
El mite del carro alat consisteix en la comparació de l'ànima humana amb un carro alat. Aquest mite l'utilitza Plató per explicar l'ànima d'una manera més fàcil i comprensible. El carro està constituït per tres integrants. En primer lloc trobem el cavall negre, el qual simbolitza la part concupiscible de l'ànima, aquella que vetlla pels seus interessos, les seves necessitats i els seus desitjos, i es deixa portar per la passió. D'altra banda, el cavall blanc simbolitza la part irascible de l'ànima, aquella part que controla les passions nobles i dona valentía i coratge per defensar el que creu o estima. Finalment, trobem l'home (auriga), que representa la part racional de l'ànima, la qual s'encarrega del pensament reflexiu, de controlar la resta de parts de l'ànima per tal que sobrevisqui. L'ànima, simbolitzada en el carro alat, viu i es mou en el món de les idees; aquest és el seu lloc i casa seva. Si...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació
Heràclit i Parmènides 
Publica un comentari a l'entrada
Més informació